 |
| Marc Márquez |
Pregunta: Perquè vas escollir una moto de gasolina en comptes d’una elèctrica quan vas començar a córrer?
Marc Márquez: Al principi eren de bateria més que res perquè tenia 2, 3 anys i eren de bateria. Però tots els que pilotaven alguna moto eren de gasolina si volies anar a més cilindrada i a més potència eren de gasolina i era el pas que es havia de fer.
P: Al teu entorn sempre t’havien inculcat la passió per les motos o això et va venir sol?
MM: Jo no me’n recordo ben bé, però el meu pare sempre m’ha dit que em va venir sola. Ells sí que eren aficionats, anaven als circuits i intentaven sobre tot que jo anés amb ells, que anés a veure les carreres i suposo que d’aquí em va vindre l’afició.
P: Ara estàs estudiant?
MM: No, no, ara no. Estava estudiant fins fa mig any ben bé però després de guanyar el mundial se’m feia impossible compaginar-ho tot, no podia arribar a tots el llocs i vaig decidir centrar-me ja en el meu ofici.
P: Quin és el teu Gran Premi preferit i perquè.
MM: Una mica el de casa, el de Montmeló és un dels meus grans premis preferits perquè hi ha tota l’afició, és el que queda més a prop de casa i sobretot és un circuit que se’m dóna bastant bé. Però en general tots els Grans Premis d’Espanya la veritat és que m’agraden molt.
P: El que més t’agrada quan vas als grans premis és: les rodes de premsa, els meetings amb l’equip, les entrevistes, les paddock girls..?
MM: (riures) No, el que més m’agrada es quan estic en moto jo a pista i quan estic sobretot amb l’equip que ens ho passem molt bé i quan hi ha una bona relació entre tots, doncs tot ajuda a que el treball sigui més bo.
P: Sempre has dit que el teu ídol és el Dani Pedrosa. T’ha donat mai cap consell?
MM: Sí, és el meu ídol i la veritat és que amb ell, sempre que ens trobem, m’intenta ajudar i m’intenta donar algun consell, és que és tres vegades campió del món i subcampió del món de MotoGP i la veritat és que et dóna consells molt bons i els has de saber aprofitar.
P: Ens pots dir algun consell que t’hagi donat?
MM: Una mica també els que em dóna el meu manager que també ha sigut campió del món. Que m’ho prengui amb tranquil·litat, ara sobre tot amb la categoria nova que és Moto2, que intenti anar pas a pas, que no vulgui guanyar-ho tot però el primer error sempre el fa tothom i fins hi tot el Rossi a la seva primera carrera a 250cc doncs també la va fer i jo amb la meva carrera en Moto2 també vaig fer l’error d’excés de ganes. Al final sí que veus que els consells te’ls has d’escoltar molt.
 |
| Carmen Garcia i Marc Márquez |
MM: No, por no n’he tingut mai. Quan tens una caiguda forta i t’has fet mal, doncs al primer moment d’agafar la moto tens una mica de... no respecte però sí el neguit de tornar a agafar la moto i sobretot de no anar per terra que és quan et fas mal. Però també si veus que depèn quines caigudes són per culpa teva, per exemple, la de Malàisia doncs va ser un altre pilot que em va envestir per darrera i em va ficar la cama entre el basculant i la llanta i allà m’hagués pogut fer molt de mal. Però sempre he tingut la sort de que he tingut caigudes bastant fortes però no m’he fet molt mal mai i això la veritat és que he estat de sort.
P: L’any passar et vam veure amb el Pol a una carrera on deixàveu adelantar per poder escapar-vos de la resta del grup. No et feia por que al final el deixessis passar i no aconseguissis després la 1º plaça?
MM: Por tampoc, però sí que no saps mai el que passarà i tu tens les teves idees i segurament doncs cada pilot té les seves i hi ha moments de carrera que potser sí que ens ajudem entre un pilot i l’altre a intentar trencar el grup i millor arribar, per exemple, a un final de carrera que només t’ho juguis amb un altre que no que arribis amb un grup de cinc. Després a final de carrera cadascú juga les seves cartes. A vegades et surten bé i a vegades no.
<<125cc ja l’he cremat aconseguint el títol i a Moto2 també vull passar amb nota>>
P: Quina és la diferència més gran que has notat entre la Derbi de l’any passat i la Honda d’aquest?
MM: La diferència ha sigut el pes, també el canviar de dos temps a quatre temps és una mica també el que he hagut de treballar més i habituar-me més però, dintre del que cap la veritat és que l’adaptació ha sigut més ràpida del que m’esperava.
P: Quan obres gas a una carrera, saps on està el límit? Fas cas al cap o al cor?
MM: Depèn de la cursa també. Per exemple, la primera carrera feia més cas a anar endavant i no mirar el que estava passant i a no anar frenant una mica el cap. Per exemple, la segona que era en aigua, ja estava frenant més el cap ja no m’estava precipitant però això depèn de la carrera també, depèn de la sortida, si l’has fet bona, si l’has fet dolenta, depèn de lo nerviós que estàs de la carrera... Això influeix bastant una mica i també, lògicament, depèn de la posició on estàs i si vols millorar més o ja et conformes.
 |
| Aida Tudó i Marc Márquez |
P: Has estat tres temporades a 125cc, quantes temporades creus que necessitares a Moto2 per debutar a la categoria reina? Passaries a MotoGP sense guanya el títol a Moto2?
MM: Home, primer vull cremar les etapes de Moto2 i la veritat és que jo crec que mínim, dos, tres anys fins a quatre no me les traurà ningú. Intentarem anar poc a poc però per MotoGP encara queda molt lluny.
P: I si no guanyessis el títol a Moto2 i t’oferissin la possibilitat de debutar a la categoria reina, pujaries o preferiries guanyar a Moto2?
MM: Depèn també de amb quants anys tingués l’oferta aquesta, però està clar que primer vull cremar les etapes ben fetes. A 125cc ja l’he cremat aconseguint el títol i a Moto2 doncs també vull passar amb nota. Aconseguir un títol de Moto2 i després ja si tinc la possibilitat d’anar a MotoGP doncs s’hauria complert un dels meus somnis.
P: A totes les carreres de la temporada passada et vam veure molt perseverant, sabies anar al límit però sense sobrepassar-lo. Aquest any el teu rendiment sorprenia als últims tests de Qatar, però vas caure a la cinquena volta. Què et va passar?
MM: Una mica excés de ganes i el que he comentat abans, una mica la precipitació que vulguis o no als entrenaments també havia anat molt ràpid, havia fet segon, m’havia sorprès a mi mateix, havia sorprès a l’equip però havíem d’intentar fer una bona carrera i potser el principal problema va ser la sortida que vaig sortir molt malament i després vaig voler remuntar massa d’hora. Un excés de ganes que em van portar a cometre l’error que ha comés molta gent.
 |
| Amb Marc Márquez |
P: El moment més gratificant quan guanyes una carrera és quan passes la línea de meta amb la bandera a quadres, quan fas la volta d’honor, l’abraçada dels teus mecànics al arribar al corralito o quan ja estàs al podi?
MM: Són diferents sensacions, quan passes la meta i has aconseguit un bon resultat estàs content i has fet el treball ben fet estàs amb tot l’equip i repasses una mica les anècdotes del cap de setmana. Són diferents emocions, quan estàs amb moto estàs sol i no et parla ningú, en canvi quan estàs ja amb més gent és diferent.
P: Als circuits veiem sempre al teu pare que t’acompanya a totes les carreres. Creus que és una cosa passatgera i que al final aniràs sol als GP’s només amb l’Emilio Alzamora, o t’agradaria que el teu pare anés sempre amb tu?
MM: No, a veure quan estic allà al circuit, per dir-ho d’alguna manera, vaig bastant a la meva. Estic amb l’equip, estic amb l’Emili i estic al motorhome sol. Estic bastant a la meva i sí que la meva família ve i sempre està allà però ve perquè els hi agrada amb ells i són aficionats. A més, lògicament els agrada estar amb el seu fill, però la veritat és que tampoc m’ho he plantejat, si volen venir venen però quan estic allà estic una mica al meu món.
P: Quan et van tirar a Jerez i vas veure que ni podies seguir a la carrera, què és el primer que vas pensar?
MM: El primer que vaig pensar quan vaig caure a Jerez va ser que no m’hagués fet mal perquè el cop va ser molt fort i em pensava que tenia mal a la cama perquè se’m va adormir tota, em va tocar al nervi. Després vaig sentir ràbia i una mica d’impotència perquè no és un error teu. A més, tenia moltes ganes d’intentar fer una bona carrera a la meva segona carrera a Moto2 i sobretot venint de Qatar que havia caigut, havia d’intentar i volia fer una bona carrera, acabar la carrera com a primer objectiu però per un error que no va ser meu m’ho van impedir i la veritat és que fa bastant ràbia.
P: Quan acabis la teva carrera esportiva, et quedaràs a casa o t’agradaria seguir implicat al món del motos en algun equip o algun pilot?
MM: Això depèn també de com hagi anat la meva carrera, espero que vagi bé però si que intentaré depenent de com acabi i de què hagi fet a la meva carrera esportiva a partir d’allà intentaré buscar un camí o un altre, però portar un pilot jove o alguna altra cosa em faria gràcia.
P: Diuen que les gran estrelles es retiren guanyant, tu vols que el teu fi de carrera sigui així o seguiràs competint fins que et cansis?
MM: Depèn. Potser el Rossi ara no n’aconsegueix cap més, jo crec que al menys ho intentarà però si no n’aconsegueix cap més els títols que ha aconseguit ni li treu ningú. Potser no pots acabar la teva carrera guanyant, normalment si guanyes vol dir que estàs al nivell i que vols córrer un altre any i tens la motivació aquesta de que estàs al nivell bo. Després quan ja no comences a guanyar i quan arriben pilots més joves que et renoven una mica. Per exemple, ara al Rossi han arribat el Lorenzo, el Pedrosa o l’Stoner i s’està veien que és un gran pilot però que ara ells són joves i el Rossi ara per aquest esport comença a ser un dels veterans de la categoria i ara si guanya el campionat un altre els títols no li trauran però és molt difícil que un pilot es retiri havent guanyat l’any anterior.
P: Com influeix l’èxit que t’ha arribat tan aviat, sent tan jove i campió del món?
MM: Tampoc no ha sigut molt de cop perquè ha anat pas a pas, no ha sigut de cop però si que costa una mica perquè coses que fan els meus amics jo no les puc fer. Per exemple, hi ha molts caps de setmana que ells se’n van de festa o el que sigui i jo he de dir que no perquè el cap de setmana següent tinc carrera o se’n van a donar un tomb a una fira i jo depèn d’on estigui la fira he de dir que no perquè no em puc moure. Això la veritat és que tampoc és cap inconvenient perquè al cap i a la fi estic al món que m’agrada i estic content del meu ofici.
<<Tan debò algun dia pugui compartir box amb el Pedrosa, amb l’Stoner, amb el Lorenzo o amb qui sigui dels que estan a la categoria reina perquè llavors voldria dir que és bona senyal>>
 |
| Marc Márquez |
P: Corre el rumor que a les carreres utilitzes roba interior vermella, i als entrenaments de color blau. És veritat?
MM: (Riu). Sí, és veritat. Ja des de que tenia dotze o tretze anys vaig començar així i no sé, m’ha portat sort. Cada any li dic a la mama "compra’m uns calçotets de color blau i uns altres de vermell" per tenir de recanvi perquè amb el mono es gasten, i a partir d’allà doncs una mica ha sigut la mania que tinc jo.
P: Es tracta d’una superstició? O és un sentiment blaugrana molt intens?
MM: (Riu). No, mirant pel Barça tampoc no hi té res a veure, potser és la mania que tinc jo.
P: Tens alguna superstició?
MM: No, més que una superstició potser hi ha uns hàbits com posar-me primer el guant dret i després l’esquerre o sempre pujar per l’esquerre de la moto. Però això són més que supersticions hàbits.
P: Sempre hi ha pilots amb qui et portes més bé i amb d’altres que no tan bé. Amb qui t’agradaria compartir equip i amb qui preferiries no fer-ho. Perquè?
MM: Compartir box tan debò algun dia el pugui compartir amb el Pedrosa, amb l’Stoner, amb el Lorenzo o amb qui sigui dels que estan a la categoria reina perquè llavors voldria dir que és bona senyal. Però tampoc no tinc cap inconvenient, al final quan tu estàs en un equip un pilot té el seu camí i el seu equip i l’altre pilot té el seu entorn. Pràcticament estàs al mateix equip però a dins són equips diferents.
P: Com veus el futur del teu germà Àlex en aquest món?
MM: Espero que bé, que li vagi bé. De moment està en el camí, ara fa falta seguir-lo i tirar cap amunt que és una mica el més difícil i de moment l’oportunitat la té i ara falta que l’aprofiti ell.
P: Quin és el pilot que et dóna més respecte, o sigui, quin seria més difícil de batre per tu?
MM: No ho sé, tots són difícils. Depèn també del nivell que tinguis, de la moto, de l’any que agafis. Potser un pilot un any és molt ràpid i és imbatible, i al següent any per diferents circumstàncies doncs li costa una mica més.
Els pilots de la categoria reina són tots molt constants i tots són molt perillosos.
P: Moto2 és una categoria molt oberta i és una sorpresa cada diumenge. Qui guanyarà?
MM: A Moto2, no ho sé. És una categoria molt oberta, que hi ha molt nivell i els que no entren a MotoGP, baixen a Moto2 i els bons de 125cc pujen a Moto2 .
S’està creant molt nivell amb pilots que, la veritat es que és difícil, però crec que la regularitat en Moto2 és el que compta més, de moment no n’he tingut massa però...
P: Però tens regularitat, dues curses, dues caigudes. Més regular impossible.
MM: (Riu) Millor que sigués al revés, però s’ha d’intentar aprendre d’això, de moment el primer any, dels que estan allà de banda,que ja porten un any d’experiència,i he de continuar intentant millorar bastants coses.
P: Ens expliques una anècdota de la festa de fi de temporada a València?
MM: (Riu) Va ser una mica la festa de fi de temporada i també la festa del títol. Però bé, les anècdotes es queden en l’equip.
P: Havies somiat algun cop en tot el que has aconseguit o sobrepassa els teus somnis?
MM: Quan vaig començar el campionat d’Espanya i el Mundial un dels meus somnis era ser campió del món de 125cc. Ara ja he tingut la possibilitat d’aconseguir-lo i la veritat és que no vull que es quedi aquí, vull anar a més.
<<Faig una mica el que fa un adolescent, però sempre donant prioritat als entrenaments físics i als events d’sponsors>>
P: Actualment les xarxes socials estan a l’alça. A part del teu blog a Repsol n’utilitzes alguna?
MM: Tinc també un grup a Facebook, que també el porto jo i la veritat és que és una altra via de comunicació amb la gent, amb la que també els fas estar més a prop , ja que al cap i a la fi, els fans són una de les coses més importants.
P: I quan no has d’entrenar ni tens curses, què fas en el teu temps lliure?
MM: Ara estic a casa, entreno sobretot, vaig molt en bicicleta, al gimnàs, a la piscina...També quan tinc temps lliure vaig a fer Supermotard, Motocross, estic amb els amics.
Lògicament també jugo a l’Xbox , també faig una mica el que fa un adolescent, però sempre donant prioritat als entrenaments físics i als events d’sponsors, events com ara la premsa i tot això que s’ha de fer.
Test de personalitat
-Tens algun sobrenom?
No.
-La primera moto que vas conduir.
Una Yamaha Piwi.
-El teu joc preferit.
No sé...L’Scalextric per l’sponsor. (Riu).
-Qui guanyarà el mundial?
De quina categoria? (Riu). A la meva no ho sé , punts suspensius.
-I a MotoGP?
M'agradaria que guanyés en Dani.
-Quina paraulota dius més?
Òstia (riu).
-I quina paraulota et diuen més?
No ho sé, això els hi ho hauria de preguntar, me’n han dit tantes... (riu).
-Últim llibre llegit?
Fa molt temps, no m’agrada llegir massa.
-Un diari?
No sóc massa de llegir.
-Una cadena de televisió.
TV3.
-Una retransmissió esportiva.
Motor a fons.
-Un esportista?
Leo Messi.
-La dona més guapa del món.
La meva mare (riu).
-Dónes sang?
No, de moment no n’he donat mai.
-Un adjectiu per definir el motociclisme?
Espectacular.
-En què penses quan veus a un company caure a terra?
Depèn de qui sigui (riu).
-Una passió a part del motociclisme.
El fútbol.
-El teu heroi o heroïna.
Com a referent tinc el Dani Pedrosa.
-Un error que t’agradaria canviar?
Les caigudes a les curses.
-Ets bo explicant acudits?
Molt, molt dolent.
-Veritat o atreviment?
Veritat.
-Mar o muntanya?
Muntanya.
-La teva cançó preferida.
No sé massa de cançons, no escolto música (riu). En general les d’Offspring.
-Cante'n una.
(Riu) No, no canto, sóc molt dolent i plourà.
-Doncs imita la teva moto.
El so de la meva moto... ( riu).Es que és difícil... la de 125cc si que la sabia imitar bé, però aquesta... (La imita).
-Saps imitar algú?
No, sóc molt dolent imitant, cantant… (riu).
-Si no haguessis sigut pilot, qué t’hagués agradat ser?
Si no hagués sigut pilot, doncs, hagués estat en l’entorn de les motos, sinó com a mecànic, com una altra cosa...
-Lligues més des que ets campió del món?
Bé...és diferent.
-Una frase que t’agradi?
Ante la duda, gas.
-La teva pel·lícula preferida.
No miro pel·lícules, no escolto música... (riu). Es que tinc un problema, que escolto música, sí m’agrada i miro pel·lícules, però mai m’enrecordo del títol ni res.
-Capital d’Eslovènia?
(Riu una estona)... Aquí vaig suspendre.
-Capital de França?
Capital de França, París.
-I la capital de l’amor?
No ho sé, encara no m’he enamorat jo... (riu)
-La teva cita ideal?
A casa... (riu).
-El teu lloc preferit?
El circuit.
-Rossi o Lorenzo?
(Riu i evita contestar) Pedrosa...
-Has de contestar un!
En aquest compromís no em fiqueu!... Rossi.
-Una por?
El mar.
-Una alegria?
Guanyar.
-Tres virtuts?
Pilotar en moto, estudiar si que no... La Playstation també se’m dóna bastant bé i ser amic dels meus amics, això és bàsic, sí va, aquestes tres (riu).
-Tres defectes?
(Riu) Que me’ls busquin els altres, els defectes.
 |
| Entrevista realitzada per Aida Tudó, Carmen García i Sonia Prado |
Mira que he llegit moltes entrevistes al Marc, i en aquesta encara he llegit coses noves! Molt bona, he rigut força! Quin crack és el Marc!!
ResponderEliminarY lo que no sabemos catalán que pasa, por favor traducelo parece interesante, no tengo nada contra el catalán.
ResponderEliminarEntrevista interesante y desenfadada,se nota ke marc,esta relajado y se lo pasa bien.
ResponderEliminarUn buen trabajo chicas seguid asi.